miércoles, 24 de abril de 2013

UNA CARTA , SOBRE EL AGUA EN 1959 AL VECINDARIO DE FORNALUTX

Seria por el año 1959 ,que en forma de manifiesto publique esta carta en el semanario Sóller. Ay de aquellos años de mi juventud en los que podia esperar o sea soñar. Sí soñar en ser el Alcalde de mi pueblo como un día lo habian sido mi abuelo,mi bisabuelo y mi tatarabuelo. Habia gente que me veia como el sucesor o heredero familiar de aquellos ascendientes que ocuparon el sillon presidencial del consistorio. La carta fue muy comentada. No gustó a unas autoridades que no estaban acostumbradas a ser contestadas y entre la gemte de a pié hubó división de opiniones.Incluso no faltaron quienes pretendieron que la carta la había escrito mi madre.¡ que equivocado estabam ellos. Con la máxima pomposidad escribi:
Fornalugenses. La acogida favorable que en9tre vosotros ha tenido mi articulo referente al problema endemico del agua, me ha dado gran satisfacción.Con ello he podido ver que no estabais completamente desligados de cuanto afecta al interés de vuestro puebloi muy amado. Más yo no lo escribí para cangrejarme una corona de alabanzas, ni tampoco para que ello fuera objeto de discusión en les tertulias de los bares. Yo únicamente al escribir el articulo tenía la intención de exponer a la opinión pública mi punto de vista sobre un asunto de gran importancia que afecta al buen nombre de la patria, a la buena administración municipal y al progreso económico. Sin embargo, a pesar de que muchos de vosotros estaban de acuerdo en que sácara el asunto a la luz del periodismo; en lo que se refiere al proyecto en si me he apercibido que encontrabais superfluo algunos apartados, acceptando tan sólo los de la propia convenuencia. Una manera de ver las cosas como otra. Y a ruego de algunos me obligo a dar más precisión a mi proyecto. Por ello de nuevo me dirijo a vosotros, a través de la prensa, para hacer un breve comentario sobre cada uno de los puntos expuestos en mi humilde proyecto. En primer lugar, al manifestar que se ha de proceder a un arreglo minucioso de la tubería, me parece que con ello se dará el primer paso ya que en ella está la base del mal. En ese punto concuerda, el pueblo, en masa; pero el Ayuntamiento no. Para tranquilizarnos un poco, el - o sea el Ayuntamiento - nos cuenta que los ingenieros que han venido aqui han estado siempre de acuerdo para certificar que la tubería esté en perfecto estado. Sobre ello hay que discutir mucho y con prudencia. Una cosa es que la tubería esté en perfecto estado y la otra es que sea lo suficientemente potente para abastecer correctamente el manantial que cada hogar necesita. Además. ¿ No podría ser que el visto bueno de estos señores ingenieros se deba a la influencia y sugerencia de nuestras respetables autoridades municipales que no a !Una solución transitoria - un parche - no es lo que necesitamos ahora. Exigimos una solución definitiva y adecuada. Nuestro Ayuntamiento en conciencia no puede quedarse tranquilo mientras haya vecinos que puedan verse privados de un vaso de agua en su propia casa o barrio. Dicen que para ello no hay dinero suficiente; lo cual alegra mucho a los enemigos exteriores e interiores de nuestro sistema nacional hoy en vigor que pregonan, equivocadamente a mi parecer, nuestra ruina económica. Quizá ello sea verdad,pues entonces que se aumente el coste del arbitrio municipal correspondiente, dejando en vigor, el actual, para los realmente perjudicados sin que todo ello sea una infracción a las normas dictadas en el Boletin Oficial del Estado, del 12 de Agosto de 1.959, sobre presupuestos municipales. Si la subida de precio no basta, que se abran suscripciones. Aunque nosotros tengamos fama de egoistas e insolidarios; siempre que se nos ha pedido algo en pro del interés general hemos respondido patrioticamente y como tales nos hemos comportado. Creo también que uno de los puntos esenciales para poner en práctica las obras de una nueva canalización del agua en nuestro municipio es - valga la redundancia - la municipalizacion de la fuente de S'Alqueria ,terminando, de una vez, con esas ridiculas revindicaciones, por parte de algunos regantes, que pretenden que el agua, que se sirve al consumo del público, ha sido hurtado al riego de los huertos. Tales revendicaciones no tienen razón de ser. Yo no creo que en 1.959 los regantes quieran ir, a la fuente, a buscar agua fresca para beber y limpiarse. La necesitan para regar los surcos de sus naranjos y limoneros y también en su casa para beber y poderse limpiar. El Ayuntamiento - como representante legal de todos nosotros -ha de ser el indiscutible dueño de la referida fuente, añadiendo cuantas fuentecillas puedan existir para que sirven a un abastecimiento mejor.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.

martes, 16 de abril de 2013

PARAULES DE COMIAT I GRACIES A UN AJUNTAMENT SOLLER MALLORCA ANy 1963

L'abril del 1979 es celebrren a Espanya eleccions municipals. Eren les primeres que es feien democraticament del 1934 ençà. Als municipis de la comarca de Sóller guanyaren pel que fa a la localitat de Fornalutx la candidatura de Independientes qur capitenajava Alejandro Vidal Vicens i a la ciutat mateixa de Sóller la de Unión de Centro Democratico encapçalada per Simó Batle Pomar. Jo aleshores encara feia feina a les oficines de l'empresa de suministre electric EL Gas S.A. i col.laborava com articulista i informador al setmanari local Sóller. També era el corresponsal informatiu comarcal del palmesà Ultima Hora pertanyent al Grup Serra. D'altra banda a Fornalutx ocupava el càrrec de Fiscal titolar o ptopitari del Jutjat de Pau.. No se mot bé com va ser, la questió és que la direcció del Sóller m'encrregà amb el consens de tots els partits representats a l'ajuntameant de Sóller que fes les croniques dels seus plenaris. Croniques qie sempre vaig procurar fer el més objectivament possible separant el que era opinió personal i informació pura. Si a les acaballes del règim anterior havia estat frontalment critic amb la corporació existent aleshores ja des del moment mmateix de la transició vaig considerar adient moderar el meu enfrontament. L'any 1981 dimitia de batle de Sóller i de regidor per raons familiars , Simó Batle. Pertoca sucedir-li la segona de la lista, la mestra d'escola directora del Collegi Es Puig Matilde Girbent Sureda però aquesta renuncià i el candidat a succedir al batle Batle (vagi la redundancia) fou el terver de la llista Bartomeu Mayol Coll (1930-1998) de malnom "batlet" ( quina altra coincidència!) que era el primer tinent batle. Bartomeu Mayol Coll ocupà el seient de la batlia fins al final de la legislatura l'any 1983. Record que formaven part d'aquell consistori a més de la ja esmentada Matide Girbent, Antoni Arbona Colom, Jaume Antoni Aguiló Llabrés, Margalida Llobera Sampol, Antoni Sampol per la UCD, Aina Colom Calafat i Rafel Massanet pel PSOE .( Aquest darrer havia reemplaçat a Antoni Estades Gelabert galió destuit per el seu partit a causa d'haver donat el seu vot a Bartomeu Mayol) Andreu Pizá Mayrata i José Morenilla Dominguez per Esquerra Sollerica, Antoni Rullan Colom moana i l'advocat Joan Daniel Pascual Castanyer que representaven dues candidatures el nom de les quals en aquest moment no record. El dia que es feu el plenari del comiat d'aquella corporació, donada la paraula al public vaig pronuncià aquesta al-locució. Senyores i senyors. Pel que veig estic convidat a prendre la paraula.Intuint aquesta avinentesa he escrit unes quantes ratlles. En primer lloc crec obligat i de bona criança manifestar el meu agraiment a la digna corporació que pesidida primer per Don Simó Batle i ara darrerament per Don Bartomeu Mayol ha tengut al llarg d'aquest periode d'administració municipal tantes consideracions a l'encontre de la mev modesta persona i de la premssa acreditada en general, encara que hi hagi qui no ho veu amb aquests ulls. S'ha insinuat en determinades ocasions ,sotto voce , que jo era el porta veu oficiós d'aquest consistori.Es obnvi que cap de les cróniques escrites durant aquest temps m'han estat recomanades per cap dels senyors i senyores regidors presents en aquesta sala.D'ençà que la Democracia torna esser el sistema politic normal del nostre país he escrit lliurament el que m'ha semblat però també me sembla evident que, pertanyent a unes corporacions civico militars o nobiliaries i esset fiscal de pau de la meva localitat familiar no ho havia de fer amb el mateix motlo que altres companys de tasques periodistiques acostumen fer-hoi. A mi em pertocava jugar i em pertoca encara jugar el paper de defensor de les virtuts de la Moral Tradicional, de l'Imperi de la Llei, de les Forces Armades i de Seguretat Ciutadana: puix sempre he tengut l'intim convenciment de que sense un recolzament als principis d'ORDRE, JUSTICIA, AUTORITAT,CODI; sense una guerra ferma i resolta contra el delicte i el lllibertinatge no arribariem a consolidar el règim de Democracia i Lllibertat que ha escollit el nostre Poble. En el meu darrer article publicat dalt del nostre setmanari local en la meva seccció habitual deia clarament ." La tasca de la premsa ha de seguir essent critica , censurant si cal tota conducta antidemocràtica o denunciant fets que vagin en contra dels interessos col.lectius però també alabant tot allò que meresqui ésser alabat. Mantenc aquestes paraules. No tot han estat flors i violes aquests tres anys darrers .S'hauria pogut fer molt més en el camp de la Normalització de la nostra Llengua. De totes formes convenc que la culpa la tenim tots i que sovint l'ambient del carrer no era gaire favorable per adoptar cap resolució. -Senyors del Consitori cessant. no sóc qui per jutjar els vostres encerts o errors. Crec que heu fet el que heu pogut i sabut. El respecte i acatament que us he guardat com llegitims represenants dels sollerics jio pens guardar-lo als vostres successors. Per damunt les opinions i les persones, aqui i sempre està Sóller que és de tits. He dit. Hi hagué mansbelletes o sigui aplaudiments ? Segurament sí però per mi això ara aqui no´ és el que interessa més. El que interessa són les paraules que vaig emprar i el que significaven aleshores i encara segueixen significant, diguin el que diguin tots aquells i aquelles que me questionen.