VAIG TENIR UN MALSON. ESTAVEM AL 2016 I "PODEM" GOVERNAVA

Els somnis.somnis són, però com aquest que vaig tenir l'altre dia,crec que se'n troben pocs

.

Quina nit Déu meu! Segur que no vos ho creureu. Paciència ! No és el meu problema. La veritat és que vaig tenir una autèntica malson.Me'n recordaré d'ella, la resta de la meva vida.

El meu pobre coret em fa tic tac,tic tac.

Doncs amics meus,he somiat que ens trobaven al 2016 i s'havien celebrat ja les eleccions generals . Tant al Congrés dels Diputats com en el Senat,havien escombrat o sigui guanyat - quasi sense rivals a l'ombra . els candidats presentats per "Podem".Això significa la "Plataforma,orientadora,democràtica,especificament.materialista .

El somni, millor dIt la malson,no acaba aquí . "Podem" es fa amb quasi tots els escons del Congrés de Diputats i del Senat. Els partits tradicionals de la "casta" queden reduits a un paper purament testimonial en el cas d'Esquerra Unida, Esquerra Plural, PSOE, UPyD i els nacionalistes perifèrics.Pel que fa al Partit Popular ni un diputat,ni un senador.

El cap de l'Estat - Sa Majestat el Rei Felipe VI - no li ha quedat més remei que proposar, a Pablo Iglesias, com candidat a President del Govern del Regne d'Espanya.(Regne segurament per poc temps). Tranquil, encara no ha acabat la malson. Una de les primeres decisions del nou govern espanyol és ni més ni menys que les Corts Generals retiren els tractaments honorífics als membres de la família reial i demés parents del cap de l'Estat,Felip de Borbó i Grècia. El Govern democràtic popular de "Podem" ha decidit suprimir els aforaments del rei Joan Carles,de les reines Letizia i Sofia així com de princesa Elianor,que ja qui no tendràn dret a ser saludats com a Majestat o Altesa Reial, sinó breument senyor o senyora.I millor encara si els diuen simplement: " Ciudadano o Ciudadana" seguit del primer cognom.

La malson no fineix encara.El cas Urdangarin i de la Infanta Cristina és accelerat. La germana del Rei i el seu marit s'han d'asseure a la banqueta dels acusats davant uns magistrats damunt els caps dels quals ni més ni menys penja la foto del rei Felip VI.

Segueix la malson.

A part Urdangarin i la seva dona que són condemnats, per corruptes de primera categoria, a uns quants anys de

presó ferma; el Rei Joan Carles s'haurá també d'asseure a la banqueta per la questió dels elefants a l'Àfrica i donar explicacions sobre les seves amistats femenines. Jo no sé ja on sincerament em trobo.

Estic de veritat a l'Espanya del 2016 o a ,l'any 1945, quan, a Bulgària, encara havia Rei i el govern comunista jutjava i condemnava a mort l'ex-regent mort Kiril.l'oncle de Simeó II? Però encara no m'he despert.Hi ha més! Pablo Iglesias està sortint cada dos per tres a la Tele i xerrant per les emisores de radio.

A tots els edificis publics i escoles publiques es pot veure la seva foto. Això sí, el senyor Pablo Iglesias, s'ha tret la coleta. Porta camisa verda estil "La Crida". Ara tots el ministres porten camisa verda aixi com els diputats i senadors de "PODEM"

.

No ha acabat el relat.Per rebatre el clau la bandera bicolor vermella groga ha de donar pas a la tricolor de la Segona República i com himne nacional no se'ls passa res millor pel cap que triar una cançó que porta per títol:"Mort als Borbóns".

Pablo Iglesias ha anunciat una reforma constitucional total. La Constitució de 1978 amb les seves disset autonomies abolida sense més per fatxa i servidora del gran capital. La reemplaça una nova. Aquesta, òbviament és republicana. La República és el paradis damunt la terra. Tots som iguals.

A cop de tambor i corneta proclamen la República Confederal. Hi haurà uns quants estats però les tasques de govern i les lleis les inspirarà sempre "PODEM".

La nova constitució de "PODEM" no posa cap objecció a que, Catalunya i el País Basc, siguin reconeguts com nacions i estats de la nova República Confederal sempre i quan els seus governants facin cas a les directius de "PODEM"

.

I ja us ho podeu imaginar res de signar tractats amb l'Església Catòlica ni amb cap religió.Potser una excepció amb l'Islam. No sigui cosa que "Al-Qaeda" o al "Estat islàmic" els passi pel cap llançar una bomba damunt alguna residència del Gran Pablo.

La Religió és titllada de enganyabadocs.Catedrals, esglésies, monestirs i edificis de gran valor històric arquitectònic passen a mans de l'Estat i són convertits en centres culturals i museus on expliquin, a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, que l'Església Catòlica durant segles ha atrofiat ,ell,el cervell de la gent i ha estat causa de la seva ignorancia.

Prohibit en públic resar cap Pare Nostre. Qui vol continuar creient en aquesta mena de bajanades tipus Pare Noel ho faci a casa seva, amagat, mentre no el vegin i denunciïn. Les processons de Setmana Santa ,d'Andalusia i de qualsevol regió d'Espanya, suprimides. Substituïdes a causa del turisme qui ens aporta diners per manifestacions carnavalesques,ridiculitzant imatges del Bon Jesus i la Mare de Déu així com a bisbes i capellans.

Bé,alguna cosa m'hauré deixat en el tinter.

S

ort que ha estat això un malson.

Prec al Bon Jesus que tal cosa no passi mai de veritat,quan. realment el 2016 ,es convoquin les eleccions generals.

No caiguem en la temptació de donar el nostre vot a populismes de dubtoses conseqüències sense que això signifiqui ens agradin les polítiques actuals PP I psoes.

"EL CADETE"

"Les Cadets de Majorque" fué una asociación de caracter apolitico que existió en Francia el siglo pasado. Agrupaba a los mallorquines e hijos y descendientes de ellos que vivían en el vecino país

.

Fundada la asociacón a finales de 1953 - superadas por lo menos en apariencia guerra civil española, segunda guerra mundial y post guerra - a principios del año siguiente nace "Paris-Baleares" el organo de "Les Cadets de Majorque"

.

"Paris-Baleares" se publicaba periodicamente con articulos y crónicas en francés, castellano y algo de mallorquin.En un principio fue impreso en Cahors Francia pero a mediados de los años sesenta pasó s serlo en Palma de Mallorca sujeto por lo tanto a la Ley de Prensa del regimen español entonces existente.

Tendría unos dieciseis o diecisiete años cuando escribí "El Cadete". No puedo decirles si "Paris-Baleares", del que yo era corresponsal en el valle de Sóller me lo publicó ni tan sólo si yo lo mandé para que lo publicaran. Sin duda ahora lo habría escrito en mallorquin o sea en catalán de Mallorca; y de hacerlo en castellano habria cambiado alguna que otra palabra o vocablo.

.

Pero entonces a mis dieciseis o diecisiete años mis conocimientos de la lengua castellana eran totalmente rudimentarios. Tan sólo un año de escolarización en el Colegio de San Felipe Neri, de Sóller

.

He optado sacar ·El Cadete" del cajón donde lo tenía guardado y publicarlo en este blogg mío tal como lo escribi cuando tenía dieciseis o diecisiete años.

El Cadete.

Lejos del rincón que le vió nacer, lejos de la tierra de su herencia el cadete no se contenta en añorar a su querida roqueta en la que dejó los más caros amores de su infancia sino que,junto a sus ocupaciones comerciales, esta siempre dispuesto a servir a su patria procurando que sus hijos y compatriotas,también alejados del solar natal,la sirven con el mismo amor y tesón que él

.

Cuanto ansiaría el Cadete oir la lengua de su madre, los cantos y folklores de su región en la que se notan el orgullo, la alegría y el pudor de todo un pueblo encimentado en los principios de la Ley de Dios. Pero para el cadete nada es imposible: aún lejos de su querida Mallorca podrá fomentar junto a sus compatriotas las bellas costumbres y tradiciones de la Perla del Mediterraneo.

Honor a los que tienen sentimientos puros con su patria. Honor a los que pese a dificultades económicas o de otro genero no dudaron un momento en crear esa asociación que agrupara a todos los mallorquines sin distinción de nacionalidades,clases o razas, para reanimar en sus tiernos corazones el amor a aquella isla tan admirada del turismo por sus bellezas naturales en la que descansan los restos mortales de sus antepasados y en la que viven sus familiares.

Honor a ellos fundadores por su desinteresado espiritú patriotico y regional y por su caracter universalmente español, por desarrollar, a través de las familias mallorquinas que residen en Francia, la lengua y tradiciones de su región. Honor a ellos por haber fundado esa asociación en momentos en que parecía habiamos olvidado nuestra isla muy amada mesclados y con que nos mirabamos como extranjeros cuando eramos hermanos siendo nuestro deber el ayudarnos mutuamente.

Honor a ellos por haberla fundado en un país que por razones politicas nos ha considerado inferior a él. Honor por haberlo hecho con la recta intención de demostrar nuestra igualdad y brindar por la amistad hispano-francesa.

Mallorquines, a vosotros mis queridos paísanos,os felicito y encargo de seguir leales a nuestra amada roqueta

.

Juan Estades

o sea Joan Estades de Moncaire i Bisbal