UNA CARTA A LA REVISTA "LLUC" QUE PARLAVA DE SEXE UN ANY ABANS FRANCO MORIR,

Titolat amb un interrogant (?) " Massa importancia a les relacions sexuals " m'ho publicaren com " Carta al Director, el juny de 1974, al numero 638 de la revista "Lluc ". Venia a ésser una mena de resposta a altra carta del mes d'abril anterior de la qual era autor un tal Rafel Carbonell; el qual, més o manco, afirmava que un adult que's masturbava. calia que s'ho fes mirar per un especialista.

Vaig escriure doncs que :

"En el número corresponent al mes d'abril, el senyor Rafel Carbopnell afirma que la persona adulta que es masturba no és madura i que s'hauria de posar en mans del psiquiatra. M'agradaria conèixer on ha descobert això , el vostre comunicant, per a poder generalitzar , tan dogmàticament, la seva conclusió sobre aquest aspecte

.

Estic d'acord no obstant, amb el Sr. Carbonell, que la gravetat de l'acte solitari en fer revertir sobre un mateix l'impuls sexual, destinat a l'obertura i entrega personal de l'home i la dona. Ara bé cal que puntualitzem les cose. Atenent-nos al desig d'una sexualitat entre home i dona, puix sembla que en opinió de certs cercles pseudointel.lectuals , el masturbador és un homosexual frustrat, es donen casos frequents en qui entrega i no troba acollida malgrat els constants esforços de recerca. Per ventura , el Sr. Carbonell, me dirà que per aquests casos, hi ha la sublimació. Francament aquest és un argument de consolació cristiana que mai m'ha convençud.

En certa ocasió me consta que. un conegut meu, envià a un periòdic una poesia en la qual expressava la seva angoixa per veure's menyspreuat per representants del sexe contrari. El director de la publicació , excusant-se en madona la censura - ( En 1974 encara el tio Paco no havia mort, tot i que. no's trobava gaire fi) - li tornà remetre aquells versos que entre altres coses deien: -

Jo sé que si t'ho demanava

sobre meu faries caure l'article 434.

( Aquest article era un article del codi penal, promulgat l'any anterior. que feia referència al delicte d'estupre )

La mare d'aquest jove ,senyora de 76 anys, que no combregava amb el secret de correspondència quan es tractava del seu fill ja major d'edat , per poc tingué un disgust de mort quan obri el sobre. En el cristianisme i jo afegiria " i ibèric " durant segles les nostres santissimes institucions han donat molta importancia a les relacions sexuals , extramatrimonials s'enten. Jo no dic que no en tenguin. Però crec que té més importancia educar-nos en el respecte mutu de les nostres opinions i en comprendre que no sempre hom ( un) és un infant de pit. Signava .Joan Antoni Estades de Montcaire ". Ara és ben possible que algunes coses expressaria de diferent manera però no tantes si tenim compte que al delicte d'estupre que esment de passada nomenant l'article 434 del codi de 1973 l'hem substituit per una cosa molt més pitjor que 's diu " delicte d'afuament". En castellà " delito de acoso sexual". En francés " délit d'harcellement sexual. Un piropo que no cau bé. Una bajanada qualsevol i qualsevol ensurt podeu tenir. Joan Estades de Moncaira i Bisbal

1993 PALMA MALLORCA " UNA TERTULIA SOBRE HOMES I DONES" EN EL NOU GUELL

Fou en 1993 o sigui el segle passat que a la secció de " Cartas al Director" sota el titol de " La capacitat la dóna el cervell" que al diari Ultima Hora es publicà aquest escrit meu. Estava signat : Joan Estades i a sota posava " Fornalutx"· El lloc on havia tengut lloc la polèmica tertulia que cont era una cafeteria restaurant que al carrer Santiago Ramon y Cajal Tolo Barceló "·Güell" havia obert i que després seria adquirida per la cadena SYP qui contractà de relacions publiques al dit Tolo. Pel que fa al moderador de nom i llinatge Joan Pla no era altra més que el periodista nascut a Fornalutx en 1934 i mort a Ciutat el 28 de juny passat ( 2016) El mateix Joan Pla qui el febrer de 1981 havia dit al tinent coronell Tejero que " tot havia acabat i que havia d'entregar-se El 21 de març passat em trobava a la tertulia del Nou Guell on es parlà de "La Dona avui" . Un tema de moda que resultà mogut per espai d'unes hores. Joan Pla - moderador habitual de les dites tertulies - digué que havia tengut una tertulia tan bona de moderar.No calia que moderàs res absolutament. ja se'n encarregaven les mateixes dones convidades de la vetlada. Però, Jesús senyor meu quin panxó de rialles fresques. Els contertulis masculins volent convencer sense resultat positiu que ja no eren masclistes o intentant fer-se perdonar el "seu pecat" perquè com diu la Biblia ( que no és cap llibre de ciencies naturals o de biológia) " Déu creà Heva de la costella d'Adam" .Els contertulis femenins - especialment les sis convidades - sortint com un pebra de cirereta coent i parlant de cavernicoles ( negació del ser humà que es manté fidel a la religió i a la tradició) i de progressistes ( element humà positiu per anar endavant és dir i fer el contrari a la religió i a la tradició). Les "progressistes " diguéren que no volien capgirar ni trabucar el món. Tenen tota la raó , perquè no sé que passaria si el volien capgirar i trabucar. Els galls, probablement, farien ous i sortirien dents a les gal.lines. Jo que no em tenc per cap cavernicòl però estic orgullós de creure en la religió que m'han mostrat a ca nostra i pens que la tradició jueva cristiana del patriarcat ha funcionat per bon cami durant segles, dic com a home que pensa: Cert que estam a les darreries del Segle XX , en 1993 i els ismes ( masclisme, feminisme) no adobaràn els problemes del nostre planeta- Una persona ( home o dona) mereix excercir un càrrec per la seva capacitat o mèrits. I la capacitat la dóna el cervell, la inteligència." A la qual cosa ara jo afegesc: ".. no la dòna el fet de ser home o dona. Per de prompta no la dóna el sexe"

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

.

VAIG TENIR UN MALSON. ESTAVEM AL 2016 I "PODEM" GOVERNAVA

Els somnis.somnis són, però com aquest que vaig tenir l'altre dia,crec que se'n troben pocs

.

Quina nit Déu meu! Segur que no vos ho creureu. Paciència ! No és el meu problema. La veritat és que vaig tenir una autèntica malson.Me'n recordaré d'ella, la resta de la meva vida.

El meu pobre coret em fa tic tac,tic tac.

Doncs amics meus,he somiat que ens trobaven al 2016 i s'havien celebrat ja les eleccions generals . Tant al Congrés dels Diputats com en el Senat,havien escombrat o sigui guanyat - quasi sense rivals a l'ombra . els candidats presentats per "Podem".Això significa la "Plataforma,orientadora,democràtica,especificament.materialista .

El somni, millor dIt la malson,no acaba aquí . "Podem" es fa amb quasi tots els escons del Congrés de Diputats i del Senat. Els partits tradicionals de la "casta" queden reduits a un paper purament testimonial en el cas d'Esquerra Unida, Esquerra Plural, PSOE, UPyD i els nacionalistes perifèrics.Pel que fa al Partit Popular ni un diputat,ni un senador.

El cap de l'Estat - Sa Majestat el Rei Felipe VI - no li ha quedat més remei que proposar, a Pablo Iglesias, com candidat a President del Govern del Regne d'Espanya.(Regne segurament per poc temps). Tranquil, encara no ha acabat la malson. Una de les primeres decisions del nou govern espanyol és ni més ni menys que les Corts Generals retiren els tractaments honorífics als membres de la família reial i demés parents del cap de l'Estat,Felip de Borbó i Grècia. El Govern democràtic popular de "Podem" ha decidit suprimir els aforaments del rei Joan Carles,de les reines Letizia i Sofia així com de princesa Elianor,que ja qui no tendràn dret a ser saludats com a Majestat o Altesa Reial, sinó breument senyor o senyora.I millor encara si els diuen simplement: " Ciudadano o Ciudadana" seguit del primer cognom.

La malson no fineix encara.El cas Urdangarin i de la Infanta Cristina és accelerat. La germana del Rei i el seu marit s'han d'asseure a la banqueta dels acusats davant uns magistrats damunt els caps dels quals ni més ni menys penja la foto del rei Felip VI.

Segueix la malson.

A part Urdangarin i la seva dona que són condemnats, per corruptes de primera categoria, a uns quants anys de

presó ferma; el Rei Joan Carles s'haurá també d'asseure a la banqueta per la questió dels elefants a l'Àfrica i donar explicacions sobre les seves amistats femenines. Jo no sé ja on sincerament em trobo.

Estic de veritat a l'Espanya del 2016 o a ,l'any 1945, quan, a Bulgària, encara havia Rei i el govern comunista jutjava i condemnava a mort l'ex-regent mort Kiril.l'oncle de Simeó II? Però encara no m'he despert.Hi ha més! Pablo Iglesias està sortint cada dos per tres a la Tele i xerrant per les emisores de radio.

A tots els edificis publics i escoles publiques es pot veure la seva foto. Això sí, el senyor Pablo Iglesias, s'ha tret la coleta. Porta camisa verda estil "La Crida". Ara tots el ministres porten camisa verda aixi com els diputats i senadors de "PODEM"

.

No ha acabat el relat.Per rebatre el clau la bandera bicolor vermella groga ha de donar pas a la tricolor de la Segona República i com himne nacional no se'ls passa res millor pel cap que triar una cançó que porta per títol:"Mort als Borbóns".

Pablo Iglesias ha anunciat una reforma constitucional total. La Constitució de 1978 amb les seves disset autonomies abolida sense més per fatxa i servidora del gran capital. La reemplaça una nova. Aquesta, òbviament és republicana. La República és el paradis damunt la terra. Tots som iguals.

A cop de tambor i corneta proclamen la República Confederal. Hi haurà uns quants estats però les tasques de govern i les lleis les inspirarà sempre "PODEM".

La nova constitució de "PODEM" no posa cap objecció a que, Catalunya i el País Basc, siguin reconeguts com nacions i estats de la nova República Confederal sempre i quan els seus governants facin cas a les directius de "PODEM"

.

I ja us ho podeu imaginar res de signar tractats amb l'Església Catòlica ni amb cap religió.Potser una excepció amb l'Islam. No sigui cosa que "Al-Qaeda" o al "Estat islàmic" els passi pel cap llançar una bomba damunt alguna residència del Gran Pablo.

La Religió és titllada de enganyabadocs.Catedrals, esglésies, monestirs i edificis de gran valor històric arquitectònic passen a mans de l'Estat i són convertits en centres culturals i museus on expliquin, a tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, que l'Església Catòlica durant segles ha atrofiat ,ell,el cervell de la gent i ha estat causa de la seva ignorancia.

Prohibit en públic resar cap Pare Nostre. Qui vol continuar creient en aquesta mena de bajanades tipus Pare Noel ho faci a casa seva, amagat, mentre no el vegin i denunciïn. Les processons de Setmana Santa ,d'Andalusia i de qualsevol regió d'Espanya, suprimides. Substituïdes a causa del turisme qui ens aporta diners per manifestacions carnavalesques,ridiculitzant imatges del Bon Jesus i la Mare de Déu així com a bisbes i capellans.

Bé,alguna cosa m'hauré deixat en el tinter.

S

ort que ha estat això un malson.

Prec al Bon Jesus que tal cosa no passi mai de veritat,quan. realment el 2016 ,es convoquin les eleccions generals.

No caiguem en la temptació de donar el nostre vot a populismes de dubtoses conseqüències sense que això signifiqui ens agradin les polítiques actuals PP I psoes.

"EL CADETE"

"Les Cadets de Majorque" fué una asociación de caracter apolitico que existió en Francia el siglo pasado. Agrupaba a los mallorquines e hijos y descendientes de ellos que vivían en el vecino país

.

Fundada la asociacón a finales de 1953 - superadas por lo menos en apariencia guerra civil española, segunda guerra mundial y post guerra - a principios del año siguiente nace "Paris-Baleares" el organo de "Les Cadets de Majorque"

.

"Paris-Baleares" se publicaba periodicamente con articulos y crónicas en francés, castellano y algo de mallorquin.En un principio fue impreso en Cahors Francia pero a mediados de los años sesenta pasó s serlo en Palma de Mallorca sujeto por lo tanto a la Ley de Prensa del regimen español entonces existente.

Tendría unos dieciseis o diecisiete años cuando escribí "El Cadete". No puedo decirles si "Paris-Baleares", del que yo era corresponsal en el valle de Sóller me lo publicó ni tan sólo si yo lo mandé para que lo publicaran. Sin duda ahora lo habría escrito en mallorquin o sea en catalán de Mallorca; y de hacerlo en castellano habria cambiado alguna que otra palabra o vocablo.

.

Pero entonces a mis dieciseis o diecisiete años mis conocimientos de la lengua castellana eran totalmente rudimentarios. Tan sólo un año de escolarización en el Colegio de San Felipe Neri, de Sóller

.

He optado sacar ·El Cadete" del cajón donde lo tenía guardado y publicarlo en este blogg mío tal como lo escribi cuando tenía dieciseis o diecisiete años.

El Cadete.

Lejos del rincón que le vió nacer, lejos de la tierra de su herencia el cadete no se contenta en añorar a su querida roqueta en la que dejó los más caros amores de su infancia sino que,junto a sus ocupaciones comerciales, esta siempre dispuesto a servir a su patria procurando que sus hijos y compatriotas,también alejados del solar natal,la sirven con el mismo amor y tesón que él

.

Cuanto ansiaría el Cadete oir la lengua de su madre, los cantos y folklores de su región en la que se notan el orgullo, la alegría y el pudor de todo un pueblo encimentado en los principios de la Ley de Dios. Pero para el cadete nada es imposible: aún lejos de su querida Mallorca podrá fomentar junto a sus compatriotas las bellas costumbres y tradiciones de la Perla del Mediterraneo.

Honor a los que tienen sentimientos puros con su patria. Honor a los que pese a dificultades económicas o de otro genero no dudaron un momento en crear esa asociación que agrupara a todos los mallorquines sin distinción de nacionalidades,clases o razas, para reanimar en sus tiernos corazones el amor a aquella isla tan admirada del turismo por sus bellezas naturales en la que descansan los restos mortales de sus antepasados y en la que viven sus familiares.

Honor a ellos fundadores por su desinteresado espiritú patriotico y regional y por su caracter universalmente español, por desarrollar, a través de las familias mallorquinas que residen en Francia, la lengua y tradiciones de su región. Honor a ellos por haber fundado esa asociación en momentos en que parecía habiamos olvidado nuestra isla muy amada mesclados y con que nos mirabamos como extranjeros cuando eramos hermanos siendo nuestro deber el ayudarnos mutuamente.

Honor a ellos por haberla fundado en un país que por razones politicas nos ha considerado inferior a él. Honor por haberlo hecho con la recta intención de demostrar nuestra igualdad y brindar por la amistad hispano-francesa.

Mallorquines, a vosotros mis queridos paísanos,os felicito y encargo de seguir leales a nuestra amada roqueta

.

Juan Estades

o sea Joan Estades de Moncaire i Bisbal

DE COM ELS GENERALS DELGADO I GOMEZ A LES ORDRES DEL POTACARI BAUZA DERROTAREN ELS "INVASORS CATALANS" EN SOMNI,

Amics i no tan amics, Vus hu tenc que contar. Sí ho tenc a contar. L'altre dia de pagés vaig tenir un somni. I quin somni, Doncs sí un somni . Però no el vaig tenir en català sino en mallorqui que és una llengua més antigua que la mateixa Torre de Babel i res té ella a veure amb la llengua catalana segons els il-lustres catedratics en filologia de darrera hora de la Univeritat del Circulo Baleà.Bonu jo vos ho contaré de manera de que els qui habitau a Barcelona o a València, i no enteneu el mallorquí, me pugueu entendre. No diuen que és de maleducats parlar amb qualcu amb un idioma que no enten? Em perdonareu les "u". Servidor és d'una vall nomenada Sóller on s'hi fan les millors taronges del món i on la lletra "u" està molt present quan un sulleric o un furnalutxenc parlen. I ara anem per feines . Resulta, segons el somni en questió que Don Artur Mas president de la Generalitat de Catalunya finalment assoli el seu ubjetiu de separar Catalunya d' Espanya .Però no contentu amb això decidi invadir el que ell nomena "les Illes" i que són ni més ni menys que les "Illes Balears" i en particular la ruqueta mallorquina. Aixì que encomenàa la tasca d'invadir.nos al Capità Junqueres. Gràcies a Déu, nusaltres, aqui, a Mallorca, teniem a Don Cosé Ramón Bauzá que es puticari. O sigui un home entés en donar i sobretot en vendre remeis. Don Cosé - que va neixer a Madrid, la capital d'Espanya i parla també furester o sigui espanyol - va dir: " Hasta aqui podíamos llegar". "Hay que rechazar a los invasores como hicieron los mallorquine en 1936 cuando Companys envió al Capitán Bayo". Don Cosé Ramon Bauzá posà fil a l'agulla i a organitzar la resistència s'ha dit. La valuosa col.laboració tecnica i estratègica dels Generals Delgado i Gomez no podia mancar. Ells , per suposat, amb el seu coratge i valentia. feren que es recordàs la gesta del General García Ruiz en Portu Cristu. I és que no podia ser d'una altra manera. Els invasors amb el Capità Junqueres van ser derrutats i haguéren de turnar a Catalunya amb un dit a l'orella i l'altra al ..... Aqui a Mallorca hi hagué sarau per tot arreu. Es va fer una festa de pinuol vermell. Una festassa! .Sí ,una gran festa amb cartells que deien en mallorqui i no en català per celebrar-hu : " Noltrus som mallurquins i no catalans" " Mallorca és d'Españya i may serà des catalans". Com ja podeu imaginar i creure Madrid va recompensar aquests actes de patriotisme balear, mallorqui i espanyol tan sans i evidents com ho mereixien . El Rei i el President Gros de Madrid enviaren a Don Cose Ramón i als heroics generals Delgado i Gomez una paga extraordinaria i vitalicia de la " saliva de jull" i els atorgà a tots ells la Gran Creu de l' Ordre de l' "Ungento d' estar aqui ". (Una mena de vesalina molt popular a Mallorca per estar-se quiet i tranquil. Aquell que tengui ocasió de visitar Mallorca pot entrar a qualsevol farmacia i preguntar per aquest uguent .Segur que serà atés de seguida) . Crits de goig pel carrer. Vivas i Vives. De cop i volta sent repicar "En Figuera", la campana grossa de la Catedral de Palma de Mallorca. Jo, almenys això creia . Però no. Era el despertador. Havia somniat. Quin somni Déu meu.

CUANDO ARTUR MAS Y LOS CATALANES INVADIERON LAS ISLAS (BALEARES) En sueño.

Amics i no amics vus hu tenc que contar. Sí, os lo tengo que contar. Esta noche he tenido un sueño. Sí un sueño. Y en mallorquín que es una lengua muy antigua y muy diferente del catalán que desde que murió el Caudillo Franco nos imponen en las escuelas y hasta en la sopa. Pero bonu yo os lo voy a contar en cristianu para que me entendais todos pues somus dicen españoles. Me perdonareis las "u". Es que un servidor es de una comarca llamada Sóller donde hay las mejores naranjas del mun. Y ahora vamus por faena. Resulta que Don Atur Mas presidente de la Generalitat de Catalunya llegó a realizar su ubjetivo de separar de España a su hasta entonces comunidad autonoma española de Cataluña. Pero no contentu en eso decidió invadir las Islas Baleares y en particular nuestra ruqueta mallorquina. Gracias a Dios nusotrus teniamos aqui a un president llamado Don Cosé Ramón Bauzá que es puticario. Este dijo que hasta aqui podían llegar y que había que rechazar a los invasores como se hizo en 1936 con el Capitán Bayo. Asi que a organizar la resistencia con la experta colaboración tecnica de los Generales Carlos Delgado y Toni Gomez quienes por supuestu emularon la hazaña del General García Ruiz en Portu Cristu. Y es que no podía ser de otra manera. Los invasores forun derrutados y aqui se hizó una gran fiesta para celebrarlu con pancartas que decían en mallorquin autentico des nostru: " Noltrus som mallurquins i no catalans" " Mallorca és d'Españya i may serà des catalan". Estos actos de sano patriotismo balear y mallorquin merecían una recompensa de parte del Presidente Rajoy que lo es en Madrid de todos los españoles. Este envió a nuestro presidente Cose Ramón y a los generales Delgado y Gomez una paga extraordinaria y vitalicia de " saliva de jull" y les condecoró con la Gran Cruz de la Orden del "Ungento de estar aqui* ( Jarabe de estate quieto y buen chaval) I aqui s'acabà es cuentu. Me desperté

LA PROSTITUCIÓN Y SU ETERNA CANCIÓN

Dicho sea en verso.

Un viejo y antiguo oficio

de facil y dudoso beneficio

que iguala al de la corrupción

fue, es y sera el de la prostitución.

Con bien poca vista

han pretendido borrarlo

sin por ello lograrlo

de un lado a otros los extremistas.

Unos hablan de atentado a la libertad sexual

por causa de la explotación

y otros de pecado mortal

en nombre de Dios y la Religión.

Cansa él ya la melodía

de si por necesidad

o gusto a la ninfomanía

curra" la ramera.

Lo uno y otro en realidad

son cosa verdadera.

No se puede vivir sin sexo

pero hay que subordinarlo al seso.

Asi que hablaré alto y claro

aunque a alguien le parezca raro:

Yo no tengo duda

que en el mundo entero

existe la pauta

porque existe el putero.

Se buscan,rechazan, adulan y odían

y en la cartera y el placer su relación basan.

Ayer era costumbre a la ramera criminalizar

hoy es al putero que se ha de satanizar.

Las p.... suelen al despreciar al putero

y sólo les interesa su dinero.

No se conoce ninguno bien visto

en cualquier casa de cita.

Segun la alcahueta es evidente

mientras no seas tu, todo cliente

suele ser frustrado e impotente.

A ti o a cualquier otro putero

mientras al bolsillo saquen pasta

le diran y repetirán por supuesto

que es todo un caballero

y él está muy bien puesto;

y que tiene ud una asta

ella pero que muy rica

y es la que mejor fornica.

No juzgo y menos aconsejo

tal oficio a ninguna mujer

aunque sea para comer

el tener que ejercer

el arte de joder

Es muy triste vender placer

Triste también es tener que comprar placer.